Loading...

ASSOCIACIÓ DE TRASPLANTATS I DONANTS D'ANDORRA

+376 373037

Donació

Testimonis

Agraeixo l’espai que em brinda aquest mitjà per aportar un gra de sorra en l’experiència de la donació d’òrgans.

Un any enrere, ni m’ho havia plantejat, ni entrava en els meus esquemes, ni sabia ben bé què s’amagava rere la paraula donació. Sents a parlar però passes de puntetes, ni fred ni calor. Això només sol passar als demés.

Breguem la vida com podem, algunes vegades amb més  encert  que d’altres, i la salut i la malaltia són companyes de viatge.

I un dia em va tocar decidir, com t’hagués pogut tocar a tu lector, tots formem part de l’engranatge humà.

Que Nadal escaigués en dimecres la disgustava. Asseguda a la butaca del saló, amb un petit calendari entre les mans, la Tresa rumiava com fer-s’ho per preparar el dinar familiar. Hauria de cuinar el caldo i la carn d’olla la nit abans i deixar-ho tot a punt per només coure els galets l’endemà. En el cas que tot anés bé no arribaria a casa fins a dos quarts de dues i el dinar estava previst per les tres de la tarda. El temps just de fer bullir la pasta, mudar la taula i guarnir les safates amb els torrons. Li venien al cap les paraules de la seva filla, la Lídia. “Mama, deixa-ho córrer, anem a un restaurant tots tres i menys feina”. Menys feina segur, però ella era de la vella escola, i la feia feliç reunir-los a tots, encara que això suposés un esforç colossal en les seves circumstàncies.

  • Connecteu-vos al nostre

    i participa ! ;)